L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

divendres, 28 de novembre del 2014

JOAN BARBANY PUJOL

Una vida dedicada a l’handbol
L’espai tranquil Barbany, amb un grup d’amics de l’handbol i sobre tot del Joan, fou escenari, en el marc de la celebració del 70 aniversari de l’handbol a Granollers, d’un record homenatge a qui fou una figura important en la història d’aquest esport a Granollers, a Catalunya i a Espanya. Joan Barbany era, en síntesi, un treballdor fidel i constant d’alló que estimava, la família, la ciutat i l’esport. El seu pare, que era un intel·lectual lliurat a la cultura li aconsellà: fill meu oblida la política i dedica’t a la família i a l’esport. Practicava l’esquí, el muntanyisme, el submarinisme, el tennis, la caça i sobre tot l’handbol. Excel·lí fonamentalment en l’handbol a 11, essent campió d’Espanya, dues vegades amb el FC Barcelona i dues amb el BM Granollers. Inicià l’activitat de l’handbol l’any 1944, cofundador del BM Granollers, bàsicament a 11, modalitat en la que assolí ser considerat número u com a capdavanter, rebent el sobre nom de “el pasmo del Vallès”, per la seva potència, dedicació, entusiasme i bon joc. Era un gran golejador. En el món de l’handbol, fou jugador, directiu, promotor i sponsor. Des de l’any 1942, que s’iniciaren els primers contactes amb el nou esport fins el dia del seu traspàs, sempre fou un treballador de l’handbol. No acceptà mai la presidència, encara que se’l reconeixia com “el president a l’ombra”. L’espai tranquil Barbany fou la pista esportiva del partit de la seva memòria arbitrat pel seu amic, l’avi que estima l’esport.

diumenge, 23 de novembre del 2014

“BUFA EL VENT”, ESPECTACLE POÈTIC

Una il·lusió de l’Avi que estima l’esport”. Portar la seva poesia al camp de l’espectacle suposa per a l’avi un esport d’un valor afegit extraordinari. L’esport com a model de vida i la poesia essent la vida d’aquest esport. La integració de poesia i esport en l’essència de l’existència, la vida, és per a ell una activitat necessària perquè tothom es convenci on rau el fet globalitzador. La vida feta poesia i esport en el temps és efímera però sortosament la transcedència esdevè el seu objectiu. Ser transcendent en el temps és un mirall temporal que rep la seva llum del no temps, del gran silenci, del tot, de la globalitat, del ser tot u. L’avi en l’espectacle basat en el seu poemari hi intueix un camí globalitzador de la persona humana, que és en la seva integritat, paraula, música i  moviment (dansa). Cada expressió del llenguatge humà comporta poesia, música i  moviment, fins i tot en les accions més senzilles i humils. La poesia, la música i el moviment són companys imprescindibles del ser humà. I viure poèticament és el model de l’expressió a través de la paraula, la música i el moviment. Les diferents maneres de caminar expressen variades actituds i desitjos (expressen, escolten, busquen – paraula, so, moviment). I darrere de tota aquesta expressivitat vital s’hi belluga el desig de transcendència, que culmina amb l’afirmació final de l’espectacle “en el regne de Déu (globalitat) tothom és JO”. L’avi volia un espectacle en el que les persones gaudissin, s’ho passesin bé i, a la vegada, enriquissin el seu Jo personal. I en l’assoliment d’aquest objectiu, tres artistes, tres grans artistes, Paco Asensio (paraula), Ernest Briceño (música) i Àgueda Murillo (moviment). Sense ells no hauria estat possible, ni a Granollers, el dia 9 de novembre, ni a Parets del Vallès, el dia 22 del mateix més. A Granollers l’assosserament de Frederic Roda i a Parets, el de Ramon Galera va contribuir a un valor afegit que reforçà la qualitat artística de la representació poètica. La imatge( facilitada per CEM Maria Grever) que acompanya aquest comentari correspon a l’assaig de Parets, una estona abans de la representació. L’avi fa ser molt feliç.

dilluns, 17 de novembre del 2014

L’AVI RECONEIX QUE QUAN S’EQUIVOCA S’HA D’ESMENAR

L’avi,un dia abans de presentar el seu llibre BM GRANOLLERS,CAMÍ D’UNA FILOSOFIA, es va trobar casualment amb el seu bon amic i fotògraf JORDI RIBÓ i al preguntar-li aquest si sabia qui havia fet les fotos del seu llibre, la sorpresa i disgust fou molt gran. I com treballa en blocs diferents i facebook va decidir publicar-ho juntament amb la portada i contraportada del llibre, perquè ell pensa que las persones que el llegeixin se n’han d’assebentar d’una manera o altre i que les errades han d’esmenar-se. Agraeix a Jordi Ribó la seva amistat i el haver-li fet saber l’errada i encara el sent més amic.

PARTIT PERDUT A CONCA

L’avi que estima l’esport el fet de guanyar i perdre partits és un signe d’una igualtat d’oportunitats desitjable per a tots els participants. Començar una competició amb la convicció generalitzada de qui serà el guanyador no li mereix a l’avi la qualitat de competició. Més aviat és un abús d’autoritat. Les competicions no s’haurien de gunayar en els despatxos de contractes milionaris, espoliadors dels altres equips. El ser millor s’ha de guanyar a la pista no al despatx. Les desigualtats provocades no acostumen a ser bones conselleres, ans al contrari motiu de desequilibris i en llenguatge col·loquial, de malt rotllo. La pèrdua d’un partit no és signe d’incompetència, un mal dia el pot tenir tothom, fins i tot els super que jugant malament també guanyen. És el signe de la diferència, per a l’avi injusta en la base. En una competició el mèrit, guanyat entre iguals, el marca la classificació final. Perdre un partit pot significar igualar puntuacions o un crit d’alerta per errades comeses. L’avi ha llegit que aquesta fou la causa de la pèrdua a Conca. En lògica deportiva les errades estudiades i valorades són necessàries per rectificar. Però quan el contrari és molt superior, econòmicament, com s’avaluen les errades?  No creu pels gols encaixats. Més aviats pels errats. Aquesta entrebancada, si així es pot dir, a l’avi li dóna encara més confiança en el Granollers. Perquè un dels punts pedagògics i filosòfics del club rau en el fet de trobar-hi solucions. I n’hi ha. L’avi està convençut que el Granollers assolirà la segona plaça de la classificació final.

dissabte, 15 de novembre del 2014

Presentació llibre BM GRANOLLERS, CAMÍ D'UNA FILOSOFIA


LA POESIA ÉS TAMBÉ PASSIÓ DE L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

Amb motiu de l’estrena de l’espectacle poètic BUFA EL VENT estrenat al Teatre Ponent de Granollers, l’emisora local de ràdio el va entrevistar preguntant-li el què i el perquè. El vent són vibracions i situacions de la vida de les persones que li donen als seus actes sensacions variades des de la felicitat fins el rebuig. I la poesia és un instrument, si així se li pot dir,  molt valuós per tramètre-les. És en certa manera el vitalitzador de la història. I en l’espectacle hi actúen tres modalitats de vents: la paraula, la música i el moviment que en essència són els animadors der la vida de les persones.

dimarts, 11 de novembre del 2014

UN HOMENATGE MERESCUT PER PEP VILÀ I MIQUEL ROCA

Totes les celebracions d’aniversari d’entitats que han fet història propicien homenatges per la tasca desenvolupada. Els motius poden ser múltiples i diferents però aquells que imprimeixen caràcter és obligat recordar-los. En el cas de Pep Vilà i Miquel Roca, entrenadors del BM Granollers, la darrera circumstància és irrefutable. Pep Vilà, primer entrenador del club, podem afirmar que esdevinguè l’ideòleg de l’handbol, un ideòleg creatiu, intel·ligent i dinamitzador. Miquel Roca, en certa manera alumne, jugà a les seves ordres, recollí el testimoni, continuà la filosofía que amb els seus estudis millorà i els dos entrenadors han estat capdals en l’handbol nacional. L’homenatge era obligat. L’acte tenia regust d’història i esperit esportiu. La història dels trofeus conquerits pel primer equip, nacionals i internacionals, eren els testimonis directes del bon treball dels entrenadors granollerins. L’esperit es respirava en l’ambient amb les vibracions de compromís i felicitat per gaudir la ciutat de Granollers d’un club de setanta anys d’història que ha portat el seu nom, arreu del món, com recalcà Miquel Roca en el seu parlament. Pep Vilà, emocionat, les paraules les hi prenia el cor i els amics l’entenien. Excel·lents els parlaments del President de l’entitat, Josep Pujadas i de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral. I molt eloqüent la nombrosa assistència d’aficionats, exjugadors, velles glòries, jugadors i directius d’ahir i d’avui. L’avi que estima l’esport gaudia del missatge que enviava la festa perquè confirmava la seva teoria de la filosofía del BM Granollers. L’homenatge, un capítol més en la història, important pel seu humanisme i per aquell principi de l’entitat que primer són les persones.