L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dissabte, 24 de febrer del 2018

Adéu a la Copa de la Reina, una benvinguda a la bellesa de l’esport.


La qualitat que més em convenç der la pràctica esportiva és la seva capacitat de configurador social. Totes aquelles altres circumstàncies que directament o indirecta tendeixen a marcar diferències  qualitatives són un llast que el bon esportista n’ha de prescindir, oblidar i rebutjar. Guanyar o perdre no sempre és mesura de millor o pitjor. Quan es perd amb qualitat l’esport hi guanya i la convivència ho celebra. L’equip femení del BM Granollers palesà en el partit d’anada de la Copa de la Reina una qualitat esportiva de matrícula d’honor davant d’un equip de la mateixa qualitat i la diferència en el marcador feia somiar. Somiar és sempre una empenta endavant. La empenta no va faltar però el somni es va esfumar, i el bon gust esportiu queda. Amb tota sinceritat no m’ha estranyat la remuntada de les gallegues i tampoc he deixat de confiar en les granollerines. La competició es mesura pel lloc que s’ocupa en la classificació i en poques ocasions es valora el fet de ser-hi. Personalment dóno més importància al ser-hi que als títols, que tenen la  seva importància però també un xic de complicitat de menys-preu del perdedor. I distingeixo molt bé qui menysté i qui no. I massa sovint el menysteniment és una auto-acusació del perdedor. I aquesta condició condiciona massa la psicologia del jugadoir o jugadora minvant-li facultats. I aquesta és una lluita interior que el jugador o jugadora que la pateix veu com els seus esforços traixen l’esforçs físic que es fa. Un exemple personal. Arbitrava un partit d’handbol a Manlleu i dissortadament el meu arbitratge va ser força dolent i com més procurava no equivocar-me, més errades feia. En la mitja part, parlant amb un dels entrenadors, contesto a la seva pregunta: quan un jugador teu s’equivoca massa, el pots fer seure al teu costat, el relaxes i pot tornar a jugar recuperat. Però a mi no em substitueix ningú. Entenc el joc d’un equip que lluita i s’equivoca massa sovint, perquè els sentiments poden ajudar a guanyar però també d’acord amb les circumstàncies poden portar a a perdre. No puc valorar el partit de les granollerines a Galizia, però estic segur, al menys aixó he llegit, que van caure amb el cap ben alt i aixó esportivament és una victòria. Aquestes paraules volen ser una felicitació per la campanya que desenvolupen mantenint la categoría i lluitant entre les millors. Els títols no trigaran. Sempre comento que la millor copa que ha guanyat l’equip senior del BM Granollers és que no ha perdut mai la categoría a la pista. I espero poder afirmar que aquesta és també la filosofia de l’equip femení. La qualitat és la copa que pot assolir tothom, la copa trofeu només un equip. La competició busca aquesta guardó. Ser esportista ho palesa la copa de la qualitat. Adéu a la Copa de la Reina, però la primera la poden guanyar les granollerines. És una de les facetes de l’esport.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada